Avui Vilablareix està de dol. En Moi ens ha deixat. Són aquelles coses que no entenem però que a vegades passen. Tots i totes ens preguntem per què, per què en Moi. Però no tenim ni tindrem resposta. No hi ha ningú que ho pugui entendre ni ningú que ens pugui explicar per què ara era l’hora d’en Moi. És injust, molt injust.

Però hem de continuar.

Ara en Moisès no hi és, però ens toca seguir fent molt i no defallir. Ens toca estar contents d’haver pogut conèixer-lo i haver pogut gaudir d’ell, de la seva vitalitat i la seva energia, de les seves ganes de fer coses, de conèixer i de lluitar. La seva manera de ser ens encomanava a tots i a totes i ens ha de seguir servint de motiu per no aturar-nos.

Per ell, per la seva família i per aquest país que ell s’estimava tant, hem de continuar. Moisès, els teus objectius vitals eren els nostres i no dubtis que no defallirem.

En nom meu, de tot el Consistori i de tot el poble de Vilablareix et donem les gràcies per mostrar-nos el camí.

David Mascort i Subiranas

Durant dos dies i amb motiu de la mort d’en Moisès Fusté i Serra a l’Ajuntament hi haurà penjades les dues banderes que ell s’estimava més, l’estelada i la de Vilablareix, amb dos crespons negres en senyal de dol.

Vilablareix, 20 de desembre de 2011