El Projecte Gat arriba a Vilablareix

De la mà de la Fundació Fauna, arriba a Vilablareix…

Es lliuren els premis Relata'ns, el 2n concurs literari de Vilablareix

  -      Els finalistes als premis Relata’ns han estat Pilar Bosch…

Les fotos guanyadores del concurs de la Fira Tardor 2018

La Fira de la Tardor va comptar un any més…

Donem la benvinguda a la tardor

Vilablareix ha donat la benvinguda a la tardor amb l’onzena…
  • El municipi es divideix en dues entitats de població, la del Perelló, la qual inclou els terrenys situats a l'est de l'autopista A-7 i la de Vilablareix, per als situats al oest de l'autopista.

    L'entitat del Perelló és majoritàriament urbana, residencial i industrial, i és a on radica el nucli urbà del Perelló, capitalitat del municipi. L'entitat de Vilablareix és majoritàriament rústega.

    El terreny és eminentment pla, amb una elevació mitjana de 118 metres sobre el nivell del mar. El punt més elevat és el puig de Sant Roc, amb una elevació de 194 metres sobre el nivell del mar.

    Dins el terme municipal hi transcorren tres rius: el Güell, el Marroc i el Reramús. Existeix un transvasament d'aigua construït artificialment entre el riu Güell i el riu Marroc.

    Història

    El barri de l'Esglèsia de Vilablareix , cap històric del terme, és situat al NW del terme, a 118 m d'altitud. Centra el barri l'església parroquial de Sant Menna, que és documentada el 882 (“Sancti Menne, basilica in Villa Ablares”), quan el bisbe de Girona Teuter va fer donació de diversos delmes situats en aquesta parròquia a la seu gironina. Apareix mencionada un altre cop el 1019 en la dotació de la canònica gironina. L'edifici actual, amb un campanar acabat en piràmide, fou refet en època moderna. Al s XIV n'adquiriren la senyoria els Santcliment, i posteriorment fou lloc reial. Al puig de Sant Roc hi ha l'ermita, restaurada el 2002, que era citada antigament amb una altra advocació que no la de Sant Roc de les Núvies, com era coneguda a la primeria del s XX. El 882 és documentada com a “basilicam Sancti Christophori de Nobinolas” en la donació de diverses esglésies que féu el bisbe Teuter de Girona a la seu gironina. L'aplec de Sant Roc, que se celebra encara el segon diumenge de Quaresma, era conegut amb el nom de l'aplec de les Núvies perquè, segons la tradició, totes les noies que visitaven la capella, al cap d'un any ja eren casades. L'origen de la població, o de l'ocupació de l'indret, s'ha de relacionar, d'acord amb les troballes arqueològiques, amb l'existència d'una antiga vil·la romana. Així, s'hi han trobat diverses àmfores de l'època romana tardana, restes d'un forn, ceràmica diversa i fragments d'un abriüll de ferro. La resta més remarcable és, però, el monument funerari romà, situat enmig dels camps, a uns 150 m del cementiri actual, conegut popularment com la Torre dels Moros o Torratxa. És una torre de planta rectangular formada per dos pisos i un terrat, l'alçada total de la qual és de 8,62 m. Els dos cossos són separats per una triple filera de rajols i eren coberts amb volta de canó, la del pis superior en sentit perpendicular a la volta del pis inferior. El monument pot datar-se a la primera meitat del s III; devia ser la tomba d'un personatge important, potser del propietari de la vil·la romana